Tipus de jugadors d,escacs. Ultima ronda lliga catalana Congrés “B” 2- Cerdanyola “C” 6.

Bé arribats a l,ùltima jornada de la lliga, es hora de passar comptes.

El matx contra el Cerdanyola, no va canviar significativament el nostre comportament esportiu.

Abans de fer el 1×1 de tots els anys, voldría estudiar els tipus principals de jugadors d, escacs.

Alguns prefereixen la defensa, els altres l,atac. Els altres coneixen tota la teoria d,obertures, altres juguen per pura intuició.

Però estem d,acord, que no hi ha una forma correcta, de jugar a escacs?

A Chessbase, hi ha un curset, sobre els 4 tipus de jugadors d,escacs.

El llibre es diu el factor humà en els escacs.

Jo discrepo una mica de la seva classificació; jo faré igualment  4 categories i una cinquena, el pragmàtic.

Encara que cada jugador té el seu propi estil de joc, començarem pel dit estil posicional.

El posicional : es basa en els principis estratègics dels escacs; com el control del centre, l,armonía de les peces, estructura de peons, avantatge d,espai. Busca avantatges a llarg termini i evitar les complicacions tàctiques.Posicions tancades o semi-obertes, on maniobrar amb paciència.

El tàctic: Es basa en el càlcul concret de variants, i oportunitats dinàmiques a la partida. Busca complicacions i desequilibris a la posició, posicions obertes, per la seva creativitat.

Agresiu: esprit combatiu i voluntat de guanyar.

Posicions amb tensió i atacs directes al rei contrari.

Defensiu: Caracterizat, per paciència i capacitat de resistència; busca neutralitzar el joc del rival, no l,importen les posicions passives, amb equilibri, seguretat i solvència.

El pragmàtic, combina dues o més caracteristiques, bàsicament, la posicional i la tàctica, i la precisió en els finals.trobar jugades senzilles encara que no siguin les millors.

Aqui tenim 18 jugadors del club, no entraré a classificarlos però, els del equip “B”, si.

En el primer tauler, un servidor de vostés; Joan Codina Blasco; em considero jugador teòric, tinc facilitat per conseguir bones posicions a partir de principis generals , podria dir fins i tot poscionals, i bones prestacions tàctiques, però quan s,apropa el final, entra el tremolor, com aquell acudit:”Doctor, em fa mal la entrada del anus, i el Doctor, sortida,sortida, com li digui entrada, li seguirà fent mal.

4,5 punts, que fàcilment haguessin estat 6,5, amb una sola derrota inapel,lable.

Al segon tauler en Joan Sorribas: jo diria que es un jugador pragmàtic, juga sempre el mateix i ho juga bé, però depen de l,estat de forma dels rivals, una bona victoria contra el segon tauler de Vilatorrada, més de 2100, però compensada a la derrota del segon del Castellterçol 1913 i el fet de faltar a dues rondes, no li permeten puntuar amb solvència. Al tercer tauler, en Javi Gonzalez, mostra un estat de forma insuficient per donar forma als quatre primers taulers. Al quart el seu germà en Marco, un jugador clarament posicional, no puntua al nivell de les seves capacitats, un parell més de punts foren possibles. En Carlos Saez, jugador pragmàtic-defensiu, va puntuar amb eficàcia, 4,5 punts de 8 partides gairebé un 60%, tindria que ser exemple pels 4 ultims taulers, que només van puntuat bé, al matx amb el Navarcles, on jo vaig ser el únic a perdre, amb 5 taules del 4 al 8.

Dos jugadors intuitius en Josep Antoni Lucas i el Benici Bañon, no poden desenvolupar cap estil de joc, perqué no juguen, només per equips i no totes, En Alberto Sanchez, el “presi”, un jugador tàctic, que aquest any, no conseguia imposar el seu estil, en pràcticament cap partida, i desconec la majoria de les que va jugar al equip “A”, com a suplent oficial de les seves baixes i per ùltim, els nostres suplents del equip “C”, en LLuis Julbe i en Carlos Bascuñana, definiria com a jugadors pragmàtics, un més defensiu, en Lluis, i l,altre més universal.

Resumint el campionat, l,equip no progresa, més aviat, equips inferiors, ens derroten i en dos tres anys, competirem a una categoria inferior, com a tipic equip ascensor, un any  a segona provincial, un any a primera provincial, no ens arriba savia nova en forma de joves preparats pel club, i ens limitarem a consolidar l,equip “A” , a segona divisió, on está confortablement instal.lat.

Potser es podria intentar barrejar jugadors del “C” en els ultims taulers del “B”, ja que la lletra ja es bastant indiferent. M,ha quedat una mica pesimista, però crec que estic reflectint la realitat. Com aquella vegada que la dona em va dir, els escacs o jo, a vegades encara la trobo a faltar.

Próxima crònica, la del social 2024