La victoria té molts pares, la derrota és orfe. Congrés “A” 3,5-Terrassa “B” 6,5

Després de cinc jornades imbatuts, va arribar la primera derrota. De la mà de un club en posicions de descens. Un històric, fundat al 1933, i com a membre més destacat, consta en Miquel Farré i Mallofré, participant al mundial juvenil de Copenhaguen, al preu de empenyorar el seu piano. Va sortir bé,quedant desé, peró el millor va arribar al 1955, Amberes, quedant tercer darrere de Boris Spassky, i Edmar Mednis, i devant de Lajos Portisch, Figurant a la prestigiosa Enciclopedia Rusa dels escacs.

Bé ell no jugava ahir,però a Terrassa varen rebre la visita de dos campions mundials, el 1969 Spassky i el 1989 Kasparov. Alguna cosa es va enganxar a les parets del club.

Tan que quan estava rematant la meva segona victòria seguida amb la defensa francesa, fet que no passava desde el 2011, al mirar el marcador, reflectia un 0-4 demolidor.

Derrotes d,en Carlos Alonso, el presi, Alberto, Joan Torres i Jaume Viñals, aquesta especialment dolorosa, per un mat en una, tenint avantatge.

Després de la meva vicòria comoda, estrenant el marcador, va ser com si valgués doble, reflectint el marcador un 2-4, sense veure qui habia guanyat, era el nostre troll de capçalera en Roberto Bermejo, que al crit de “Este Pedro es una máquina” (sic) s´anticipar unes jugades al resultat de la partida d´en Pere Martinez.

En Julio Ciria, dominava al seu rival, 3-4, mentre en Carlos Oliver entaulava 3,5-4.5, i després en Javier Bielsa i en Pablo Camacho, en partides intenses que podien haver capgirat el marcador, rendien el rei.

Efemerides de la setmana, el 29 de febrer de 1812 neix a Berlin Hermann Hirsbach, autor de la variant, Giuoco Piano, gambit evans declinat.

Pròxima setmana Castelldefels, crec que ens falta un puntet per a no patir.